Entrevista a Conxa Badell per Panxing Maresme.
C Badell Ceràmica. Cabrils.
La Conxa Badell descobreix la ceràmica als 15 anys i des de llavors ha estat la seva àncora en tots els moments de la seva vida. Quaranta anys d’experiència, amb uns inicis d’autodidacta i molta formació posterior, fan de la seva obra una ceràmica molt personal. Escoltar-la parlar de ceràmica, amb l’amor amb què ho fa, és tota una experiència.
Com t’introdueixes en el món professional de la ceràmica?
Després de muntar una escola de ceràmica, vaig conèixer el Gabrielet, un artista que vivia a Formentera, plasmava la seva obra plàstica en ceràmica i necessitava un ceramista. El febrer de 1981 vaig a Formentera per veure com és i em quedo 10 anys. Treballo amb el Gabrielet i l’any següent munto el meu propi taller. Va coincidir que a La Mola hi havia un grup d’artistes i vam decidir promoure La Mola amb rutes de tallers; 2 anys després muntem la fira de La Mola, que neix com mercat artístic. En el nucli impulsor estava Majoral, Morlans, Herrenys, jo mateixa, gent potent i coherent… Vam aguantar quasi 10 anys però després ens va sobrepassar. A Formentera vaig tenir un fill, quan em vaig separar… Formentera és molt petita i era difícil, vaig tornar a Barcelona i van ser anys durs, vaig treballar de moltes coses però la ceràmica mai la vaig deixar.
I com tornes professionalment?
Fa uns 4 anys vaig decidir que havia de tornar seriosament. Vaig buscar una sòcia i vam muntar a Barcelona, Inout, una botiga d’autor. El concepte era vendre peces d’artistes, també la meva ceràmica, però a Barcelona és complicat, vam enganxar plena crisi… i vam haver de tancar.
I després?
Vaig dir prou… Tenia el meu taller aquí i decideixo obrir a Cabrils, alhora entro en contacte amb un grup de dones de Mataró que m’ajuden a estructurar i aconsegueixo llençar un negoci on faig venda directa i marco 2 línies de producció: una de decoració, piques, rajoles, gerros… i una altra d’estris per servir a taula, dirigit sobretot a l’hostaleria.
Com definiries la teva ceràmica?
Molt personal, té un caràcter propi quan veus una peça pots dir és una Conxa Badell. No són peces sofisticades, tenen entitat però són molt naturals, es podrien integrar perfectament a la natura. És una ceràmica orgànica, treballo molt les textures, fangs de diferents qualitats i colors, tenyir terres i el contrast amb l’esmalt.
La teva font d’inspiració, doncs, és la natura?
Sempre. L’època que més vaig produir, i més va despertar la meva creativitat, va ser Formentera perquè és una natura en estat pur, un paisatge impressionant, pedres, mar, arbres retorçats pel vent, boscos que semblen encantats, cels brillants i lluminosos…
Al Maresme, què t’inspira?
Els boscos. Quan arriba la tardor, vaig cap a la muntanya i el bosc, aquella olor fantàstica, la humitat que sents, l’olor de bolets, de molsa, de plantes… El mar m’agrada molt, necessito veure’l sempre però la muntanya, els boscos….
Quins són els teus colors?
M’agraden molt les terres per la part externa de les meves obres, decoro molt amb terres, argiles… Com les argiles s’han de coure a baixa [temperatura] i jo faig cocció a alta fan una pàtina i donen colors diferents: els fangs, blanc, negre i torrat, i després, els tocs d’esmalt, verds, blaus, torrats i negres… i jugar molt.
Per què li diries a la gent que vingui a descobrir la teva obra?
Perquè descobriran una ceràmica diferent, descobriran que les meves peces són per fer-les servir, que són resistents, que serveixen per al forn, per al microones, per al rentavaixelles. A la taula tots tenim els nostres plats, potser d’Ikea, val, però si posem unes quantes peces especials, diferents, estem donat caràcter a la nostra taula, estem donant expressió del que som, i aquí descobriran expressió i un món diferent.
